La Sénia, La Xopera. la Tomasina, un pilar de quatre aixecat i el Passeig de Gegantets en les Fires de Girona. La Nova Muixeranga d’Algemesí va mostrar al públic les construccions valencianes convidats pels Marrecs de Salt juntament amb els Vailets de l’Empordà
L’actuació es va realitzar a la Rambla de la Llibertat, junt al riu Onyar i del call jueu, un dels millors barris conservats de tot Occident, a pocs metres del Pont de Pedra.
Dissabte a les set de la vesprada va començar l’anomenada “Vigília dels Castells ”. És la vespra de la festa gran de Sant Narcís que dona pas a la diada dels “Marrecs de Salt”, la colla castellera que ens va portar fins a la ciutat per a celebrar els seus vint anys d’existència.
Només arribar a la Rambla, els nostres vestits arlequinatsde ratlles, desconeguts a aquesta zona, van atraure l’atenció del públic. Posteriorment, les figures desplegades i en moviment com ara La Tomasina o la Sénia van sorprendre els centenars de persones que omplien la Rambla de gom a gom. La intenció d’aquest repertori va ser el d’ensenyar el significat de La Muixeranga com a una de les grans mostres de la nostra cultura popular. Totes les figures, molt treballades durant l’any, es van alçar sense problemes.
Per torns, els Marrecs, amfitrions, van realitzar tres pilars de quatre, un castell de 5 amb set altures (5 de 7), un de tres amb 8 altures (3 de 8) i un de set amb set altures (7 de 7).
Els gironins Vailets de l’Empordà van alçar dos pilars de quatre, un 3 de 7 molt esperat per la colla, la torre de sis i un 4 de 6 amb un pilar central (amb agulla)
La diada dels Marrecs, el dia de Sant Narcís, va provocar l’admiració de tos els muixeranguers de la Nova, especialment el treball dels Marrecs per alçar un pis més en la seua plaça fins a les 8 altures i el castell de 10 altures amb folre carregat pels grans convidats de la jornada: Els Minyons de Terrassa.
Un cap de setmana de festa
Les festes de Girona i la ciutat van acollir els muixeranguers fins a altes hores de la matinada. Vam poder gaudir d’una gran zona de barraques menjar popular, música de concerts i la fira. En paral·lel, també el centre històric ple de bars, tendes i casetes amb mostres de llibres, artesania i músics de carrer.
La ciutat se’ns va mostrar com un tresor incalculable d’història i paisatge verd. Els mòbils i càmeres fotogràfiques dels muixeranguers van tornar en l’autobús plenes d’instantànies i vídeos als peus de l’escalinata d’una catedral única a Europa i de façanes romanes i jueves o dels acolorits edificis de vora riu.
Sens dubte que haurem de tornar a Girona on encara ens resta molt per descobrir. També sens dubte que hem tornat amb ganes de vore als Marrecs descobrint Algemesí i la nostra festa.
