Música
La música sempre ha sigut element clau a les manifestacions festives, especialment en la realització de balls. A les terres valencianes els instruments emblemàtics, companys inseparables de festes populars, són la dolçaina i el tabal. Cal dir d’aquests i especialment del primer que, tot i no tenir-ho gens fàcil, s’han mantingut fins als nostres dies on la música es “sintetitza”, després inclús de la crisi sofrida a meitat del segle passat. Avui en dia són un gran nombre de músics els que fan que es mantinga viva aquesta arrel i s’ha passat d’una herència, per transmissió oral a una ensenyança activa per part dels entesos en la matèria. Un bon exemple és l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina d’Algemesí. Però tot açò va molt més enllà i la dolçaina ha invaït altres camps, estils i, ja no podem parlar de recuperació, sinó més bé d’evolució.
Per als qui no ho sàpiguen, la dolçaina és un instrument de vent, compost de 3 parts:
- La canya, part del mateix material des d’on es crea el só mitjançant vibració.
- El cos, part de fusta de d’on es controla l’afinació mitjançant un sèrie d’orificis.
- El tudell, part metàl·lica en forma de canó que uneix la canya al cos.
Respecte a l’afinació dir que normalment s’empren dolçaines en sol.
El tabal és un instrument de percussió, format per una caixa cilíndrica amb dues pells tibants que en cobreixen les obertures i es fa sonar amb les anomenades baquetes (pals de fusta amb que es marca el ritme).
Es requereix gran compenetració entre dolçaina i tabal a l’hora de fer sonar les diferents melodies. Són 3 melodies les que acompanyen l’execució de les figures plàstiques i torres humanes o pujades: El Florete o ball, l’Enterro i la Dansa plàstica (pujades i figures) més coneguda com la Muixeranga. Mentre el tabal marca el ritme, la dolçaina deixa brollar la melodia i amb l’execució del ball, figura o pujada es crea un tot que a molts ens posa la pell de gallina i ens treu el sentiment de ben endins.
- El Florete o ball Aquesta melodia sol obrir l’eixida a les processons. S’interpreta per part de dolçainers/es i tabaleters/es els quals amb un toc d’avís preparen als muixeranguers/es situats en dues files amb els ciris encesos. Amb la música marcaran els moviments dels balladors/es.
- Dansa plàstica (figures i pujades) Aquesta melodia s’interpreta en l’execució de la resta de figures plàstiques i torres humanes. Els tabaleters/es han d’estar atents i iniciar el ritme quan comence a organitzar-se la pinya o les figures i es mantindran fins que la pinya estiga dissolta, els dolçainers/es, en canvi, iniciaran la melodia quan es forme la segona altura de la figura i la repetiran fins que es descarregue. Aquesta peça és la més representativa de tot el repertori i també se la coneix com la Muixeranga
- L’Enterro Aquesta melodia que segons fonts “és en realitat un Dies irae del Cant Litúrgic Gregorià” (Cano,E.2004) acompanya una figura mòbil del mateix nom que representa el sepeli i assumpció de la Mare de Déu i sol realitzar-se per entrar a la Basílica. El dolçainer/a fa les primeres notes i els tabaleters/es inicien un redoble que mantindran durant tota la melodia posterior.
Algunes melodies
Versions de la música que acompanya les nostres figures i gravacions de ràdio. Podeu descarregar els arxius en mp3 per escoltar-los al vostre ordinador.
- La Inestable – La Muixeranga d’Algemesí Versió de La Inestable per a 3 dolçaines i percussió. Arranjament de Xavier Richart i Pepe Maravilla. Es tracta d’una de les obres guanyadores del I Premi de composició per a dolçaina i percussió Ciutat d’Algemesí 1998.
- 3 Rondes – Trobada de Muixerangues d’Algemesí 2007 Aquest programa radiofònic de la Corporació Catalana de Radio i Televisió de temàtica castellera feia una xicoteta crònica de la VIII Trobada de Muixerangues d’Algemesí i explicitava alguns dels vincles entre muixerangues i castells.
- 3 Rondes – Mare de Déu 2007 Tres Rondes, el programa temàtic sobre castells de Catalunya Informació, emetia el 9 de setembre del 2007 aquest reportatge sobre la muixeranga en particular i les Festes de la Mare de Déu en general. Xavier Brotons es va desplaçar fins el cor de la Festa.
- II Certamen d’Altea per a Gran Colla de Xirimites i Percussió – La Muixeranga Emotiva muixeranga que va servir com a cloenda del 2n Certamen d’Altea per a Gran Colla de Xirimites i Percussió celebrat al Palau d’Altea el 19 de febrer de 2006, sent interpretada per tots els dolçainers i tabaleters que hi varen participar. Certament, fa esborronar-se.
- Els Bandolers – La Muixeranga Aquesta colla de bandolers, que viuen amagats entre els tarongers dels termes d’Algemesí i Albalat, van editar allà per l’any 2000, any de jubileu, el seu primer disc anomenat Visca la terra…. Una de les peces que incloïa és aquesta versió de la muixeranga, amb dos temps clarament diferenciats.
- Aldarull – La Muixeranga Raül Ferragud, membre d’Aldarull ens feu arribar aquesta versió i afegí:l’altre dia férem aquesta gravació. És una versió de la muixeranga, l’arranjament el va fer Jaume quan tocàvem junts a Aldarull, ja fa uns quants anys.