La colla Muixeraina és un grup de dolçainers i tabaleters immers dins de l’associació Nova Muixeranga d’Algemesí.
Muixeraina naix davant la necessitat de crear una colla pròpia dins de l’esmentada associació, donada la gran activitat muixeranguera, la qual requereix aportar a cada actuació i resta d’actes culturals un grup fixe de dolçaines i tabals que conega i domine les melodies relacionades amb el ritual de la Muixeranga.
Aquesta colla fou promoguda per l’actual cap, Salva Candel, qui va aportar les idees i premisses inicials per a la seua formació. Des de la Junta Directiva de la Nova Muixeranga, es va posar en marxa la maquinària necessària per a l’activació de Muixeraina.
El primer assaig de la colla tingué lloc el mes d’octubre de 2018, fent-se la seua presentació oficial al desembre del mateix any, sent la protagonista del dinar de germanor de la Nova Muixeranga.
Actualment, la colla compta amb 19 membres actius, els quals són socis de la Nova Muixeranga.
Aquesta part de socis, organitza i realitza les seues pròpies activitats d’assaig i formació. A més, participa i col·labora de forma activa en totes les activitats proposades per l’associació: assajos musicals, actuacions, assemblees, Muixerola…
Muixeraina compta amb una indumentària pròpia: brusa negra i samarreta negra amb logotip propi. Aquesta indumentària es complementa i varia atés les necessitats de cada tipus d’acte.
Les principals melodies que acompanyen el repertori muixeranguer, en les figures plàstiques i torres són:
- El Florete o Ball. Les dolçaines i tabals, amb un toc d’avís, indiquen a les persones que van a ballar que es preparen per a l’inici de la dansa. Aquestes, se situen en dues files paral·leles, portant a les mans ciris encesos. Amb la música es marquen els moviments del ball.
- L’Enterro. Segons fonts “és en realitat un Dies irae del Cant Litúrgic Gregorià” (Cano, E. 2004). Acompanya una figura mòbil del mateix nom que representa el sepeli i assumpció de la Mare de Déu i sol realitzar-se per entrar a la Basílica. Els tabals inicien una redobla que mantindran durant tota la melodia posterior i la dolçaina s’incorpora.
- L’Aranya. Tocata recuperada per Xavi Richart. L’any 2005, la Nova Muixeranga, amb la col·laboració de Xavi Richart aconsegueix recuperar i mostrar la figura del mateix nom. L’estructura musical per a desenvolupar aquesta figura ha estat establerta per la colla amb la intenció de vincular la melodia de l’Aranya amb totes les figures en moviment. En aquesta melodia, els tabals inicien el ritme de la Muixeranga, que es mantindrà, fins a l’avís del mestre, mentre es munta la figura. Una vegada muntada, els tabals i dolçaines canvien al ritme de l’Aranya i la figura comença a girar. Quan la figura pega la volta sencera, es produeix un nou tall, les dolçaines paren i els tabals tornen a fer el ritme de la Muixeranga fins que es desmunta la figura.
- El passeig de gegantets. S’utilitza la mateixa melodia que a l’Aranya, el Florete, però amb una rítmica diferent, utilitzant 2a, 3a i 4a passada de la melodia. Els balladors se situen en grups de 8 persones, distribuïdes en 4 pilars de dos i enfrontats dos a dos.Quan es dona el senyal, els dansadors segueixen els passos del ball a mesura que es desenvolupa la melodia.
- Dansa Plàstica. És la més representativa de tot el repertori i se la coneix com la Muixeranga. S’interpreta en l’execució de la majoria de figures plàstiques i torres humanes. Els tabals inicien el ritme quan comença a organitzar-se la figura i es mantenen fins que la pinya està dissolta. Les dolçaines inicien la melodia quan es forma la segona altura de la figura i la repeteixen fins que es descarrega.