Dissabte i diumenge actuarem en la Diada de Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú convidats pels Bordegassos.

Els Bordegassos van participar  en la passada XVII Trobada de Muixerangues d’Algemesí i les dos colles van acordar commemorar per Sant Jordi tant l’aniversari dels Bordegassos, 45 anys, com el de la Nova Muixeranga que enguany fa 20 anys.

És la primera diada d’aquesta colla en la temporada castellera i enguany serà encara més important ja que Sant Jordi és el mateix diumenge, per tant ,La Nova podrà gaudir de la gran programació literària i cultural de Sant Jordi.

Segons ha assenyalat a la redacció de La Nova el cap de colla, Pere Guinovart, “la intenció és que els muixeraguers gaudeixen d’un cap de setmana on la ciutat s’ompli de festa, música, llibres i flors”.

Els Bordegassos han elaborat un programa molt especial per a l’ocasió. Dissabte de vesprada se celebrarà l’anomenada “Prèvia” durant la qual actuarà “La Moixiganga de la Geltrú”, que també celebra el seu 25 aniversari enguany. Els Bordegassos tenen la intenció de mostrar als vilanovins en una mateixa actuació dues tradicions arrelades en la història. És per això que la Nova Muixeranga serà rebuda en un acte oficial a l’Ajuntament.

 

 

Mostrar el ball de la Muixeranga

L’actuació de dissabte serà només l’inici de la festa grossa de l’aniversari on la Nova Muixeranga realitzarà diverses figures plàstiques per a mostrar part del repertori de la tradició muixeranguera.

Diumenge, La Nova Muixeranga actuarà en la amb els Bordegassos i juntament amb tres colles “De nou” tot i que en estar a principi de temporada, es podria gaudir de castells de huit altures. Aquestes colles són els Joves Xiquets de Valls, els Castellers de Barcelona i els Nens del Vendrell.

 

Molts punts en comú

 Els Bordegassos i la Nova Muixeranga tenen molts punts en comú. A més del tarannà que els uneix, van ser les primeres colles en incorporar la dona a les torres humanes el mateix any. El 1997 els bordegassos van incorporar una dona al pom de dalt, una xiqueta aixecadora. Al mateix temps, a Algemesí es creava la Nova Muixeranga per a donar entrada a les dones. Es pot dir que les dos colles van ser les primeres a l’Europa mediterrània en convertir-se en associacions de persones sense distincions de cap classe.

A qui vorem: Moixiganga i Castellers. Un poc d’història

 

Dissabte actuarem amb la Moixiganga de la Geltrú. Aquest ball, segons els estudiosos té el seu origen al Ball de Valencians. Quan l’observem vegem moltes característiques comunes a la Mojiganga de Titaguas i també amb part de la nostra Muixeranga, com ara “El soterrar”.

La Moixiganga de la Geltrú data de 1832 i ha incorporat danses d’uns altres balls catalans per influència directa. A Catalunya hi ha un total de 9 colles moixigangueres.

Segons expliquen a la Moixiganga de la Geltrú, el ball de valencians és l’arrel de les diverses expressions que hi conviuen on, a més de la colla de Castellers i la Moixiganga existeix també un Ball de Valencians diferenciat.

Asseguren a la Moixiganga que l’origen cal trobar-lo en els cinc segles de domini musulmà des del segle VIII al 1238 en què la ciutat València va ser conquerida per Jaume I . Molts dels habitants islàmics instal·lats es van quedar a terres valencianes  mantenint els seus costums i influenciant el sud de Catalunya.

Els balls, simulant escenes de la vida quotidiana, i les torres humanes en són una mostra. Segons els seus estudis, “Construccions una mica més complexes es podien fer necessàries per a salvar murs, mirar per sobre de les muralles etc.. Així que va sorgir en una terra amb molts trets heretats dels musulmans”. “La primera Muixeranga és la que actualment es manté a la vila d’Algemesí. El mateix topònim ja ens està indicant el seu passat islàmic, un nou motiu per fer més clara la procedència del ball”.

“La celebració del Concili de Trento, el 1545-1563, va significar la necessitat d’atorgar un sentit religiós als balls pagans per tal de mantenir-los. Igual que la moixiganga, uns altres entremesos o balls van veure’s transformats per a ser convertits en una celebració religiosa” “Els castells serien la independització dels pilars que es construïen a la fi de les representacions completes dels balls”.

Pel que fa el foc, la possible representació durant la nit el feia obligat i que el ball fora més vistòs.

La tercera dansa que conviu a Vilanova és El ball de Valencians que finalment no podrá participar en la diada. Ací us deixem una mostra: