Muixerola aconsegueix fer més comarca en l’edició d’enguany . Muixerola-2018 ha ressaltat per segon any consecutiu els aspectes que uneixen la comarca, amb Alzira com a cap i casal, després de l’èxit aconseguit l’any passat amb l’Alcúdia.
Les jornades d’enguany estan organitzdes per la nostra colla en col·laboració amb l’Ajuntament d’Algemesí i l’Ajuntament d’Alzira.
Muixerola ha intensificat els lligams amb la veïna ciutat d’ Alzira i ampliat el ventall d’activitat a més àmbits culturals.
L’edició ha marcat una fita amb el mural de Toni Espinar, i l’exposició de la seua obra, el I Aplec de Muixerangues de La Ribera o el Trofeu de Raspall Ciutat d’Algemesí . L’esmorzar Estellés, la Nit de Flamenc, la vesprada literària a Samaruc i els concerts de música s’han reforçat convertint-se en esdeveniments clàssics i esperats de les jornades.
Amb més d’una desena d’esdeveniments, en aquesta edició s’han tornat a posar de manifest des dels costums i tradicions més arrelades fins als últims moviments en l’art, la música o la literatura.
Durant 9 dies, repartits entre octubre i novembre, Muixerola-2018 ha aconseguit intensificar el nivell.
Ara bé, enguany, les jornades començaren el mes d’agost amb la pintura del mural de l’artista Toni Espinar al carrer Berca.; un mural que s’ha convertit en tot un símbol dels reptes que va superant la Nova Muixeranga any rere any, fent pinya.
El mural es completa amb l’exposició “ L’elogi de la Transgressió” que romandrà oberta al Museu de la Festa, fins a final d’any, que recull en fotografies la part més significativa de l’ obra com a muralista i les publicacions que han tingut un significat especial en la seua vida.
El primer Aplec de la Ribera
L’acostament a la comarca va obtindre uns dels majors ressons amb la Primera Trobada de Muixerangues de la Ribera, on la Nova Muixeranga va alçar l’Alta de Sis. La quarta figura de sis altures que munta fóra d’Algemesí. Es van reunir quatre de les huit colles de la comarca: Els Negrets de l’Alcúdia, la Muixeranga de Guadassuar, la Muixeranga de Sueca i la Nova Muixeranga d’Algemesí. Totes elles van representar les figures o balls que les signifiquen i també els reptes que estan aconseguint amb la seua evolució com ara “El Fadrí amb Agulla” de la Muixeranga de Sueca, “El remat de la canya” de la Carabassota o “La Campanya” dels Negrets.
El primer aplec de La Ribera va ser l’escenari perquè la nostra colla de músics estrenara la indumentària com a “Muixeraina” amb l’escut de la Nova brodat en les camises negres. La Muixeraina va sonar amb la Colla de Raboses d’Alzira.
III Trofeu de Raspall Ciutat d’Algemesí
La jornada de raspall va omplir de xicalla el carrer Nou i, un any més, va concentrar els grans noms de la pilota valenciana, en aquest cas femenins, en col·laboració amb l’Escola Municipal de Pilota. Fins a cinc clubs diferents de pilota es van donar cita de bon matí on els més menuts van mostrar les seues habilitats en el joc autòcton. De vesprada, la demostració de les dones federades d’Algemesí i la gran partida entre dos grans parelles va generar l’expectació a tots els nivells. Una partida disputada entre Ana de Borbotó i Ana de Beniparell contra Aida de Moixent i Amparo de Borbotó que va acabar guanyant l’equip roig integrat per les dos primeres.
El trofeu manté la reivindicació d’aconseguir un trinquet professional a Algemesí. El mini-trinquet existent al Poliesportiu és adequat per a acollir l’escola de pilota però és necessari que tornen al poble les partides professionals. Des de l’escola es veu el poliesportiu com un dels llocs més atractius en tant que es tracta d’un lloc de trobada de tota la població.
La música ens acompanya
La música ha estat present durant totes les jornades des del primer minut. Amb la inauguració “Ona Nua” ens va regalar, en mig d’un gran repertori a la Casa Cantonera, la seua versió emocionant de “La Nova Muixeranga” de Néstor Mont.
El ritme de “La Pantanà” va eixir a l’entaulat al carrer amb la fusió d’instruments i, com no, acompanyada dels pinets muixeranguers d’honor.
D’altra part i com és ja una tradició, Muixerola va portar al centre del poble, al corral de la seu, el flamenc de “Nuevo Amanecer Gitano” que sona cada dia i en tots els “saraus” que es munten més enllà de les vies del tren.
Així mateix, Muixerola va presentar, a la sala del Casino, el documental “La nit del Poble” on vam conèixer la nit de “El Cant al Ras” que cada mes de maig es fa a Massalfassar des de fa 21 anys. El director del festival, Josep Vicent Frechina, va explicar que, allò que va començar com un intent de recuperar la tradició de cantar valencianes, albades o jotes s’ha convertit en una mostra del panorama actual on no falten aquells que comencen o els que ja han triomfat en els escenaris.
Literatura universal de casa.
La presentació d ‘obra poètica del gran poeta andalusí, alzireny, Ibn Khafaja va arribar al cor de La Ribera a la llibreria Samaruc. La seua mirada cap el riu, la terra i els arbres que es veien a la comarca fa mil anys, és més vigent que mai. Els versos van sonar en àrab i en valencià a la sala tornant a unir la nostra història amb el passat i el present. Les vesprades literàries de Muixerola són cada any més esperades.
L’esmorzar Estellés, una altra de les fites més esperades, va tornar a sumar desenes de persones a la seu en torn d’un bon àpat de tonyina amb tomata guarnit amb els seus poemes.
L’espai per a l’escriptura es va fixar també al segle XX amb un homenatge a la figura de Joan Fuster. Els xiquets i xiquetes van fer un taller a la seu, on van conèixer alguns dels seus aforismes i posteriorment, la direcció del Museu Joan Fuster, va detallar cadascun dels espais del centre i la difusió que s’està fent a tots els nivells.
La reivindicació per un Xúquer Viu
Les jornades van tindre una cloenda reivindicativa de l’eix de la comarca: El Xúquer.
Se n’havia previst una davallada en piragua per a mostrar la importància del riu. Malauradament, la falta de cabdal ho va fer impossible i l’activitat es va convertir en una concentració al Pont d’Alzira on es va escenificar soterrar del Xúquer amb el ball muixeranguer del soterrar i l’homenatge al riu.
Conjuntament amb Xúquer Viu, associacions de Piragüisme, l’Ajuntament d’Alzira i l’Ajuntament d’Algemesí es va llegir un manifest on es reclamava el cabdal, la recuperació integral del riu, la finalització de la sobreexplotació per part de Castella La Manxa i el seu ús social.
