EL LEMA: DISFRESSA’T PEL VALENCIÀ

 

 

ENGUANY   EIXIM  AL  CARRER

 

La Nova Muixeranga, l’Ajuntament d’Algemesí i La Trobada d’Escoles en Valencià organitzem una gran festa de Carnestoltes. Serà la Festa de Carnestoltes d’Algemesí amb una cavalcada de disfresses que anirà des del Museu de la Festa a la Plaça Major on s’atorgaran els premis.

La Nova Muixeranga encapçala una iniciativa que pretén per una banda recuperar tradicions històriques i per altra donar un gran suport a Les Trobades d’Escoles en Valencià que enguany celebra la 31 edició de La Ribera a Algemesí.

La idea és reivindicar que la nostra llengua deu estar present en tot allò que ens envolta i que ara mateix, malauradament, no ho està. Fins i tot, hi ha qui posa entrebancs perquè així siga.

REIVINDICAREM, RIUREM, BALLAREM I FAREM MOLTA FESTA!

UN POC D’HISTÒRIA

Les festes de Carnestoltes són de les poques que han sobreviscut amb el pas dels anys. Es dóna per fet que a la Mediterrània ja se celebraven durant la prehistòria amb pintures a la cara, foc i ball per a festejar que el sol comença a allargar i arribaven els fruits.

No tenim constància escrita de Carnestoltes a Algemesí. Les notícies que ens arriben parlen dels anys 20.

Segons explica la gent major, i d’acord amb la informació del que fou cronista del poble Josep Antoni Domingo, per Carnestoltes tothom envaïa els carrers disfressat. Éren unes festes llargues.

Durant tres dies hi havia desfilades i balls de disfresses i máscares que organitzaven als teatres del poble com ara el “Casí Republicà”, “el Liberal” o “el Reformista”. Cada teatre acollia un públic diferent. Els joves acudien al Republicà , mentre els altres dos acollien gent més elegant. Es feia el ball de la piñata per les vesprades com era costum en uns altres pobles valencians..

Hi havia grups d’amics que muntaven colles o comparses. Es recorda la “Murga” que era una comparsa que acompanyava una paròdia que simulava l’arribada del gobernador on tot el poble acudia a l’estació del tren.

També es feien funcions de teatre frívoles, segons explica Domingo, en el teatre Escalante o al que hi havia al carrer Muntanya. Per a aquells que no els hi agradava la disbauxa es representaven obres més serioses. Durant aquets dies, els veïns anaven al camp a dinar i ballar.L’any 1937 es van prohibir aquestes festes de diversió i l’esperit de la festa s’ha mantingut gràcies a les convocatòries que cada any han organitzat les escoles per als xiquets.

Ara bé, el testimoni d’aquella crítica no ha desaparegut mai. Per això les falles anaren transformant-se per a explicar allò que s’hi havia prohibit.