DIVENDRES, CARNESTOLTES MOLTES VOLTES

EL LEMA: DISFRESSA’T PEL VALENCIÀ

 

Sense nom

 

12401992_10153220437450178_7184705877886254293_o

ENGUANY   EIXIM  AL  CARRER

 

La Nova Muixeranga, l’Ajuntament d’Algemesí i La Trobada d’Escoles en Valencià organitzem una gran festa de Carnestoltes. Serà la Festa de Carnestoltes d’Algemesí amb una cavalcada de disfresses que anirà des del Museu de la Festa a la Plaça Major on s’atorgaran els premis.

La Nova Muixeranga encapçala una iniciativa que pretén per una banda recuperar tradicions històriques i per altra donar un gran suport a Les Trobades d’Escoles en Valencià que enguany celebra la 31 edició de La Ribera a Algemesí.

La idea és reivindicar que la nostra llengua deu estar present en tot allò que ens envolta i que ara mateix, malauradament, no ho està. Fins i tot, hi ha qui posa entrebancs perquè així siga.

REIVINDICAREM, RIUREM, BALLAREM I FAREM MOLTA FESTA!

UN POC D’HISTÒRIA

Les festes de Carnestoltes són de les poques que han sobreviscut amb el pas dels anys. Es dóna per fet que a la Mediterrània ja se celebraven durant la prehistòria amb pintures a la cara, foc i ball per a festejar que el sol comença a allargar i arribaven els fruits.

No tenim constància escrita de Carnestoltes a Algemesí. Les notícies que ens arriben parlen dels anys 20.

Segons explica la gent major, i d’acord amb la informació del que fou cronista del poble Josep Antoni Domingo, per Carnestoltes tothom envaïa els carrers disfressat. Éren unes festes llargues.

Durant tres dies hi havia desfilades i balls de disfresses i máscares que organitzaven als teatres del poble com ara el “Casí Republicà”, “el Liberal” o “el Reformista”. Cada teatre acollia un públic diferent. Els joves acudien al Republicà , mentre els altres dos acollien gent més elegant. Es feia el ball de la piñata per les vesprades com era costum en uns altres pobles valencians..

images-1Hi havia grups d’amics que muntaven colles o comparses. Es recorda la “Murga” que era una comparsa que acompanyava una paròdia que simulava l’arribada del gobernador on tot el poble acudia a l’estació del tren.

També es feien funcions de teatre frívoles, segons explica Domingo, en el teatre Escalante o al que hi havia al carrer Muntanya. Per a aquells que no els hi agradava la disbauxa es representaven obres més serioses. Durant aquets dies, els veïns anaven al camp a dinar i ballar.L’any 1937 es van prohibir aquestes festes de diversió i l’esperit de la festa s’ha mantingut gràcies a les convocatòries que cada any han organitzat les escoles per als xiquets.

Ara bé, el testimoni d’aquella crítica no ha desaparegut mai. Per això les falles anaren transformant-se per a explicar allò que s’hi havia prohibit.