VEU LA LLUM EL TERCER VOLUM DE “VERSIONS DE LA MUIXERANGA” QUE TANCA LA PRIMERA PART DE LA COL·LECCIÓ NUMERADA.

ENTREVISTEM JOAN NACHER, RESPONSABLE DEL TREBALL

“La Muixeranga és una obra viva que està en evolució constant. Fins a aquest moment, amb el Tercer Volum hem recopilat les versions més importants que s’han interpretat de La Muixeranga des de el mestre Coromines, Xavi Richart, la Banda d’Algemesí, Ovidi, Al Tall o Aljub. El disseny del CD, com en els anteriors, integra els colors de les dos muixerangues d’Algemesí: Blanc, Roig, Verd i Blau”

PCom naix el tercer volum de “Versions de la Muixeranga d’Algemesí?

Joan Nacher
Joan Nacher

R-Quan en 2013 eix el segon volum del projecte, ràpidament ens vam tornar a reunir Josep Maravilla, Juan Ra Estellés de la Casa Cantonera i jo per a planificar el tercer.

En l’edició sempre existeixen dos temes importants. Un és el disseny, per a incorporar els colors de les dos muixerangues d’Algemesí (blanc, roig, verd i blau). L’altre és la part tècnica per a elegir les versions. És complicat perquè cada vegada ens arriben més versions de La Muixeranga ja que el projecte porta deu anys en marxa.

En aquesta selecció s’han hagut d’estudiar unes seixanta versions i cal valorar la qualitat, les que és possible incloure en el disc i, a partir d’ací començar a treballar.

P-Què podem destacar del tercer volum? Què hem de valorar més quan l’escoltem?

R- Hi ha una gran diferència respecte dels altres discs. S’ha fet un gran esforç que el fa únic més encara. S’han enregistrat set versions per a l’ocasió, per a poder ser gravades en aquest disc. Hi ha un gran nombre que agradaran molt. Evidentment està la versió del grup “Onades” encapçalat per Xavi Richart amb una interpretació espectacular de la dolçaina. Hi està també la versió de David Antich que és una peça barroca molt interessant o la del grup Aljub amb la lletra de Joan Maravilla inspirada en uns versos de Vicent Andrés Estellés i que interpreta Miquel Gil.

P-Es tracta d’un projecte de recerca llarg en el temps que ja ha generat tres discs. Com es veu ara tot el treball?

R-Clar, es tracta d’un projecte que començà en el 2006. En la comissió que es va crear des de la Junta de la Nova Muixeranga per a organitzar en 2007 el Desè Aniversari de la Colla van participar Xavi Richart i Xavi Ferragut. Ells proposaren la idea de recollir les versions que en eixe moment anaven rodant i que pràcticament no hi havia cap enregistrada amb qualitat i fer un CD. Al remat no va poder veure la llum en 2007 perquè els treballs de vegades necessiten germinar, caure en terra bona, i la terra bona que necessitava va ser “La Muixerola” , la setmana cultural que organitza la Nova cada any. La Muixerola va ser l’entorn per a que eixa llavor tirara endavant.

En el 2009 comencem a treballar el primer projecte i en 2011 naix a la llum el primer volum. En 2013 apareix el segon i ara el tercer.

P-Quins són els objectius inicials del projecte per a la Nova Muixeranga en qualitat d’ Associació Cultural.

Presentació CD Vol.3 Ver. Muixeranga

R- En molts cercles a Algemesí es comentava sempre que una de les coses que deuríem de tindre era una recopilació de versions que tots havíem escoltat d’alguna manera però que no estaven enregistrades correctament. També saber el fons històric de com havien arribat. Clar, és un tema musical que en principi pot semblar d’un altre àmbit però cal pensar que la música de La Muixeranga per al ball de la Muixeranga és totalment indispensable. Per tant ha tingut un gran suport de tots els muixeranguers entenent que és un treball que té tot el sentit que el porte a terme la Nova Muixeranga

P-En aquests moments quàntes versions tenim enregistrades en total?

R- Ara mateix tenim quaranta versions enregistrades. Ni ha moltes més és clar, però hi ha també moltes que són repeticions de la mateixa versió per diverses colles. A més de la versió de Xavi Richart que és la més repetida per tots els grups de dolçaina i tabal, també hi ha la versió de La Cobla de Barcelona molt versionada en el temps. Aquesta peça està enregistrada en la col·lecció perquè el mestre Joaquim Serra i Coromines va estar a València a actuar al Micalet i el director de la Coral era el mestre d’Algemesí Agustí Alamán que li mostra La Muixeranga i el músic català es trasllada a Algemesí l’any 1948 acompanyat del coreògraf Manuel Cubeles per poder incorporar-la als seus espectacles. Van composar dues versions, una d’elles per a banda enregistrada en els anys 60 per La Cobla com a homenatge al mestre Coromines.

Açò és molt curiós perquè en els anys 80 hi ha compositors a València que realitzen la seua Muixeranga i parteixen d’una versió que no és La Muixeranga d’Algemesí en tabal i dolçaina sinó La Muixeranga que grava en els anys 60 La Cobla de Barcelona amb banda.

Aquesta és la versió enregistrada més antiga que tenim.

Unknown

images-3

P-Quina és la peça més innovadora?

R-N’Hi ha distintes. Tenim una molt moruna que fa Aljub dins el seu estil amb la veu de Miquel Gil, però també hi ha una versió en harmònica, les tres de Jazz són interpretacions d’avantguarda. En tots els discs hi ha alguna versió impactant. Per exemple, en aquest últim hi ha una versió heavy , tenim enregistrada una de hair rock, una reaggae.

P-Estem pensant ja en completar la col·lecció?

R- La col·lecció és numerada i la idea és, de moment, acabar. Paralitzar el ritme de publicacions cada dos anys. Deixar passar un temps i estudiar si es reprèn d’ací a uns anys. Si que és cert que hi ha algunes versions que deurien d’estar dins de la col·lecció i que no hi són per problemes tècnics o perquè no s’ha arribat a acords amb la discogràfica. Però en les quaranta versions que hi ha recopilades estan les més significatives. Està Al Tall, Xavi Richart, La Banda Simfònica D’Algemesí, La Cobla de Barcelona. Aleshores deuríem deixar passar el temps perquè La Muixeranga d’Algemesí està viva i contínuament estan eixint noves versions que en un futur es podria fer un quart CD.

P-Darrere de qualsevol projecte hi ha noms, persones. De quí hem de parlar en aquesta ocasió?

R-És un projecte il·lusionant on les tres persones que més han treballat han sigut JoanRa Estellés, de la Casa Cantonera, en tots els dissenys on ha solucionat en els tres discs de manera esplèndida la incorporació dels colors les dos muixerangues. Són tres CD de la mateixa peça musical, per a tindre, per això la presentació és molt important. Tècnicament en el primer CD la masterització la va fer Néstor Mont i en els dos últims Josep Maravilla. Els dos també han dedicat moltes hores. En aquest últim volum vam aconseguir a última hora la versió d’Ovidi Montllor i Toti Soler han hagut de fer tot el treball dues vegades senceres. Cal donar-los les gràcies perquè sense estar vinculats a la Nova Muixeranga han treballat de valent.

 

This Post Has One Comment

  1. Hola tengo los tres cds de las versiones de la muixeranga y deseo que cuando salga la cuarta o otras tambien me interesan me avisen ya que me gustan mucho dichas versiones.

    SALUDOS

Deixa un comentari