NOVA MUIXERANGA: La Nova no és una Colla de dones o d’homes, és una colla de persones on tots caben i tenen el seu paper, tant en l’organització com en la representació al carrer.

LA NOVA A LA XARRADA SOBRE EL PAPER DE LA DONA EN LA FESTA ORGANITZAT PER L’AJUNTAMENT DE XÀTIVA

 

L’ajuntament de Xàtiva va posar damunt la taula divendres passat tres models de festa al País Valencià on la dona juga un paper totalment diferent i on el funcionament de la Nova Muixeranga es va considerar com a un model de participació totalment normalitzat. L’Ajuntament està fent un cicle de debats per a estudiar la conveniència de la Regina i la Cort de la Fira d’Agost de la localitat.

LA BELLESA DEL FOC ÉS MEDIÀTICA I PROMOCIONAL

El primer model que es va exposar va ser el de les festes majors  d’Alacant. La Vicepresidenta d’Imatge de les Fogueres d’Alacant, Natàlia Orts va explicar que les fogueres van ser totalment masculines des de la seua creació, el 1928 fins a 1932 quan es crea la “Bellesa del Foc”. 

Segons va explicar, ara mateix la “Bellesa del Foc” és una figura que aporta a la festa atractiu i serveix d’ham per a aconseguir patrocinadors, en tant que les Fogueres només disposen d’una subvenció pública i són de caràcter privat.  Natàlia Orts,  va assenyalar que en els últims quatre anys, amb la nova directiva, s’ha aconseguit que aquesta figura no es limite únicament a ser l’ambaixadora de la festa si no que també està participant en les accions solidàries que es fan a Alacant o en actes culturals i literaris.

No obstant això, la representant d’imatge de la “Bellesa del Foc” va reconèixer que el paper de la dona en la festa de fogueres no és el més adient,  però va assegurar que actualment és el que demanen i reclamen milers d’Alacantins. “És el que la societat ens demana i no li ho anem a llevar”.

Natàlia Orts va afegir, en aquest sentit, que fins fa quatre anys les dones casades o amb fills no podien optar a ser la “Bellesa del Foc”

Orts va explicar que la figura de la Bellesa disposa d’un gran potencial per a poder impulsar un altre tipus d’actes ja que la seua presència en determinades accions és d’un gran impacte. social i  per tant, l’ús d’aquesta figura esta totalment per desenvolupar.

Pel que fa l’organització, en canvi, la dona està totalment incorporada amb un 70 per cent de presidentes-dones.

ALCOI, UN CAS INTOLERABLE I D’INTOLERÀNCIA CAP A LES DONES EN LA FESTA

Les dones d’Alcoi encara no poden pertanyer a una filada de Moros i Cristians a pesar dels intents i les accions judicials que s’han portat a terme. L’associació Fonèvol porta més de vint anys lluitant perquè hi haja una igualat entre dones i homes que encara no s’ha aconseguit. Com sempre, la raó que argumenten les associacions masculines és la tradició a Alcoi. L’experta en anàlisi de génere i alcoiana, Verònica Gisbert, va explicar que les associacions s’han inventat uns altres papers per a la dona, amb un rol totalment contrari als valors d’igualtat, per a silenciar les crítiques que apunten a una falta de presència femenina. D’aquesta manera va apuntar la creació de la figura de la dona acompanyant, que no paga quota i per tant no té veu, o els “boatos” que ballen i vesteixen de manera espectacular,  com una part de l’espectacle. 

Veronica Gisbert, qui conèix de prop la Nova Muixeranga va explicar que a Alcoi no es poden crear noves associacions perquè les que hi ha són les que han de representar l’obra de Moros i Cristians.  Ara bé, estan començant a donar-se alguns passos i l’any passat, el mes d’abril, va haver una esquadra de dones i homes en la diana per primera volta en la història. Pot ser Alcoi siga l’única població on les filades són totalment masculines.  També és possible que a la resta del País aquestes marginacions en el segle XXI no es coneguen. A pesar de tot, Veronica Gisbert es va mostrar convençuda que en vint anys s’ha aconseguit avançar i que la persistència guanyarà aquest tipus de tradicions discriminatòries perquè “la festa deu evolucionar i canviar amb el pas del temps, cas contrari no hi ha festa per a tots i totes”

 

LA NOVA MUIXERANGA UN PROJECTE INDEPENDENT, INTEGRADOR I CULTURAL

LA NOVA es va presentar com a la creació fa vint anys d’un projecte diferent al que es desenvolupava en la Muixeranga on encara no havia arribat la democràcia , les dones no hi participaven i no hi havia igualtat de decisions  ni en els càrrecs organitzadors ni en les figures que es reperesenten al carrer.  

Per tant, la Nova Muixeranga apareix des de l’inici com una altra manera de viure la festa i el ball. És una colla de persones que durant el temps ha mantingut els valors i els objectius de difondre la cultura, les tradicions i la música per tot arreu.

La incorporació de la dona a la Muixeranga, segons la responsable de comunicació Magda Lázaro, va aportar riquesa al ball i al funcionament de la colla on no caben  estereotips ni masculins ni femenins,  De fet, el nombre de dones i homes es manté equilibrat des de la primera aparició en les festes de la Mare de Deu l’any 1998 quan es comptaven 140 muixeranguers, un 60 per cent dónes. En els últims anys la diferència vé sent d’una o dos persones. Un altre fet important en la normalitat de funcionament igualitari de la Nova és el fet que s’ha vinculat la familia. Passen de 60 les famílies que tenim ara mateix a la colla, la qual cosa permet organitzar tot tipus d’activitats.

La nova és a més d’una colla que fa muixerangues, el motor de la Nova, una associació cultural. Organitzem una semana cultural a l’any oberta a tothom, intercanvis amb altres expressions festeres, exposicions, publicacions…

Les repercusions internes són importants ja que, a més d’aquesta participació de tots en l’organització democràticament, en les figures que es construeixen al carrer caben tots. Tothom pot tindre un lloc.

Per tant als valors elegits com a colla se sumen els valors que comporta el mateix ball de la Muixeranga.

Les repercussions externes han sigut encara més importants. Des de què està la Nova, l’altra Muixeranga d’Algemesí admet la presència de dones, tot i que encara està en mig d’un procés transformador , la tècnica va millorant cada dia que passa, s’han recuperat balls i figures d’antic i ara mateix es comptabilizen al País Valencià més de 20 muixerangues que tenen un estil de vida igualitari.

El futur estem construint-lo a poc a poc amb la finalitat que la direcció siga la correcta.