Carmel Ferragud, reconegut historiador i investigador de la Universitat de València, ens va dedicar unes paraules dilluns passat minuts abans que es calara foc a la foguera de Sant Amtoni. Carmel va parlar dels nostres XX anys de vida i el que  la Nova Muixeranga significa per a ell.

ACÍ TENIU LES SEUES PARAULES

Què és el temps? El temps no és res; només una invenció més dels humans. Una manera més de quantificar, de mesurar allò que per a nosaltres té valor, com una fanecada de terra o una arrova de taronges. El temps s’esmuny, molt de presa, massa.  Segons, minuts, hores, dies, anys, i quan ens adonem comencem a sentir-nos vells. Comencem a rememorar allò que férem ja fa dècades… Però això que causa vertigen a la vegada resulta bell i admirable; ens ajuda a entendre que hem viscut molt, i que ha valgut la pena, malgrat tot.

Fa anys el meu amic Joan, formidable peça emergent dels pilars magnífics que alça la Nova Muixeranga, em demanava que escrivira alguna cosa sobre vosaltres, i sobre altres coses.

A la paret de la vostra seu tinc l’honor de tenir penjades algunes lletres que us vaig dedicar. També he acompanyat colles i colles de castellers i d’altra gent que ens han visitat per la diada, ja no sabria dir a quants… ves per on. Però això em fa sentir que també forme part de vosaltres, sense haver-me posat mai el vostre vestit ratllat, ni haver fet pinya, o sí, vaja, almenys una vegada que calia per a alçar l’alta de sis; però poc.

Menjar calçots, esmorzar amb Estellés, escoltar poemes i cançons, i tantes altres coses, són plaers que ens han estat possibles a moltes persones gràcies a vosaltres, amics.

Vint anys, són molts o pocs, segons es mire, no en són cent com els Maristes, però no està gens malament. Qui restarà ací per al primer centenari? En fi, deixeu un bon llegat que garantisca que eixa fita siga possible. Per molts anys que jo mateix i els meus companys de l’Ullal poguem compartir amb vosaltres l’amor per la cultura, la llengua, el país, i, per damunt de tot, el que ho fem entre complicitats i germanor.

Carmel Ferragud
—