FEM FORÇA A CASTELLÓ!

DISSABTE 5 DE MARÇ LES MUIXERANGUES TOQUEM EL CEL DE LA CAPITAL DE LA PLANA 

ENS JUNTEM A LA PLAÇA D’HORT DELS CORDERS: LA CONGOLLA DE CASTELLÓ, LA MUIXERANGA D’ALACANT, LA MUIXERANGA DE VINARÒS I LA NOVA MUIXERANGA D’ALGEMESÍ. 

HEM PARLAT AMB EL PRESIDENT DE LA CONLLOGA, ENRIC SORRIBES, QUÍ ENTRE MOLTS ASSUMPTES, ENS EXPLICA QUE  CAL NORMALITZAT EL FET MUIXERANGUER COM PASSA AMB LES COLLES DE DOLÇAINERS.  ASSEGURA QUE ENS CAL UNA MAJOR COORDINACIÓ I PRESENCIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ. I QUE CAL IMPULSAR UNA FEDERACIÓ O COORDINADORA DE MUIXERANGUES DEL PAÍS VALENCIÀ.

ALFREDO ROSA, EL NOSTRE PRESIDENT CONSIDERA QUE LA NOVA MUIXERANGA D’ALGEMESÍ ACUDEIX A CASTELLÓ AMB UN GEST FORT  PER  A CONTINUAR VERTEBRANT  I ESCAMPANT  EL MÓN MUIXERANGUER DES DEL SUD AL NORD DE LES NOSTRES COMARQUES. LA PRESÈNCIA DE LES MUIXERANGUES DINS LA FESTA MAJOR DE CASTELLÓ N’ÉS UNA GRAN OPORTUNITAT.

ENRIC SORRIBES ENS ACOSTA LA SEUA COLLA. 

P-En primer lloc m’agradaria que ens explicares com naix la Congolla i com heu arribat fins ací.

R-La Conlloga naix a finals de 2013 quan un grup de persones interessades en la cultura popular ens reunim després d’una crida per les xarxes socials per constituir una colla muixeranguera. No era la primera vegada que s’intentava això a Castelló, ja que uns quants anys abans va haver un intent de crear-ne una altra; fins i tot es va voler crear una colla castellera, però estos projectes no van quallar.  Al principi, com sol passar, vam començar des de zero, amb cap coneixement ni tècnica, però amb l’ajuda d’altres colles (Vinaròs, Camp de Túria, la mateixa Nova d’Algemesí o els Xiqüelos del Delta, etc.) vam anar adquirint els coneixements bàsics i suficient tècnica. La Colla des d’eixe moment no ha parat de créixer i d’estar present en els carrers i places de Castelló.

Hem rebut diversos atacs (per denominar-los d’alguna manera) fruit de la ignorància o de la mala fe, però en general l’acceptació de la Conlloga per part de la societat castellonenca és total.

P-Com sorgeix la idea d’organitzar una trobada de Muixerangues a Castelló?

R-Esta era una idea que teníem quasi des del principi. Ho vam intentar ja l’any passat, però l’intent es va quedar en una Diada amb una actuació en la plaça de la Peixcateria. Enguany, per a la Fira d’Entitats que organitza “Castelló per la Llengua”, ja vam convidar a la nostra primera colla, en este cas la de Sueca. La Diada d’Alacant ens va fer tindre més ganes de fer alguna cosa pareguda a Castelló. No obstant el punt d’inflexió es dóna amb el canvi a l’Ajuntament de Castelló i a la Junta de Festes. Els ho vam proposar i van acceptar de seguida.

Això es deu a que ja som coneguts, que participem activament en nombrosos actes, com ara la celebració del 9 d’Octubre, al Corpus o a l’Aplec dels Ports. No serà la primera vegada que actuarem a la Magdalena. Esta serà la tercera vegada en plaça, a més de l’actuació a dalt de l’ermita el dia de la romeria, però sí que serà la primera que actuarem juntament amb altres colles. I segur que no serà l’última.

P-Heu trobat suport per part de l’administració?

R-Sí, des del moment que ho proposem tant a la regidora de Cultura, Vero Ruiz, com a la Junta de Festes, ens diuen que endavant, que comptem amb el seu recolzament. A més l’Acadèmia Valenciana de la Llengua també s’hi ha volgut sumar.

P-Ha costat molt trobat esponsors?

R-Ha costat un poc, però tampoc massa, ja que hem posat totes les facilitats del món. Els estem molt agraïts, ja que sense la seua ajuda no seria possible celebrar la Trobada.

P-Ja vam vore la gran acollida que tinguéreu en la presentació el passat dia 18, Quina expectació esteu veient ara, quan resten ja només uns dies perquè arribe el dia?

R-L’expectació va creixent cada dia, i és un dels actes que es destaca dins del programa de la Magdalena d’enguany. Molts mitjans de comunicació ens segueixen i ens demanen entrevistes, articles, etc. A més, hi ha tres articles dedicats a la Conlloga-Muixeranga de Castelló en dos llibrets de gaiates i en un altre d’una coneguda colla. L’any passat ja en va haver un, d’article.

Estem fent rebombori, però, sobretot, normalitzant un element cultural que tenim documentat a Castelló als segles XVIII i XIX, i que ara volem recuperar. Al principi, quan actuàvem a plaça, ens deien: “que sou,catalans?” I nosaltres responíem que no, de Castelló. Ara ens pregunten: “quan i on actueu?”.

P-Molts dels muixeranguers que acudiran a la Trobada, des d’Alacant o altres indrets del País, no han viscut les festes de Castelló i precisament la ciutat estarà en plenes festes. Com serà la jornada?

R-Serà, segur, molt emocionant, plena germanor, amb sorpreses a la plaça i a la taula. Intentarem que tothom s’ho passe bé, tant el públic com les persones participants, els muixeranguers i les muixerangueres del país. A més, com tots els anys de Magdalena, farem la Nit de Borrasca, que s’està convertint en una cosa habitual, que es tracta de rondar per les colles per fer figures a canvi de menjar i beguda, amb porfies i proves. És una nit molt divertida.

P-Aquells que han tingut l’oportunitat de gaudir d’una actuació de la Congolla han comprovat que ja té un bon repertori muixeranguer. Sense descobrir les sorpreses que pugau tindre preparades, ens pots avançar què heu preparat?

R-Ens hem marcat el repte de fer la nostra primera figura de cinc, encara que sabem que serà molt difícil, però estem treballant dur per assolir esta fita, que per nosaltres és molt important.

Cal dir que dins dels nostres plantejaments com a colla ens hem avançat un any, ja que ho havíem previst per l’any que ve, i este deixar-lo en la consolidació de les figures de quatre i treballar en la polivalència dels membres de la Conlloga. Però s’han donat una sèrie de circumstàncies que ens fa aventurar-nos i anar a per la de cinc.

P-Parlem del present, esteu preparant alguna activitat (Recuperació tradicions…)

R-Personalment en tinc una, que ja he trasmés a la nostra Tècnica, que és recuperar una figura de quatre alçades que sabem que es va fer a la nostra comarca de la Plana fins 1912, concretament a la vila de Nules. Crec que seria una bona notícia per a la recuperació de les nostres tradicions.

P-Com vegeu el futur muixeranguer al País Valencià

R-Les colles muixerangueres són cada dia més arreu del país, i cada vegada amb més varietat de figures i amb més membres, però ens cal normalitzar el fet muixeranguer, no només com ho està a Catalunya el món dels castells, sinó com passa al País Valencià amb les colles de dolçainers i tabaleters, amb els grups de dansa tradicional o amb les colles de cabuts i gegants, per posar només tres exemples. A més ens cal una major coordinació i major presència als mitjans de comunicació. Crec que seria molt important impulsar una federació o coordinadora de muixerangues del País Valencià.

SORT DE MUIXERANGA A MUIXERANGA

---

ALFREDO ROSA: Des de que la Nova Muixeranga es va crear, l’any 1997, un dels seus objectius fundacionals i prioritaris ha sigut i continua sent,  exportar la Muixeranga des d’Algemesí on s’ha conservat, ajudar a qualsevol colla que ho necessite i treballar perquè   el poble des del nord, al sud,  s’estime la Muixeranga com a pròpia. Donar suport a una Trobada de Muixerangues  forma part del nostre tarannà, més encara quan es tracta d’una Trobada com aquesta, la primera, que Castelló celebra en plenes festes majors i un l’aparador davant milers de persones pot significar un impuls més al món muixeranguer.

Podem dir que en aquesta Primera Trobada que organitza la Conlloga a Castelló estarem la representació muixeranguera del País, on sumem ja més de 20 Colles Muixerangueres:  La Colla de Castelló, com a la ciutat més gran de les comarques del nord,  la d’Alacant al sud, i Algemesí com a  referent de les comarques centrals de València.

Per la seua part, el mestre JAUME ADAM  ens assegura que Anem a Castelló amb l’emoció de mostrar  a la nostra gent,  l’esperit muixeranguer i el significat de la Muixeranga en les nostres tradicions.  

El mestre diu que Intentarem que tota la nostra actuació siga una sorpresa, des de les figures més senzilles pero més representatives de la vida social en la historia del País fins a les més arriscades . El fet d’estar amb els nostres companys de Castelló, Alacant i Vinaròs és ja un gran esdeveniment.