Enguany fem 20 anys. Aquest és un gran esdeveniment per a la Nova Muixeranga per la qual cosa, la colla ha preparat tot un seguit d’actes de celebració que començaran molt prompte. Acabem d’estrenar un cartell i una imatge per a simbolitzar que seguim amunt 20 anys després. Són dos dècades en roig i verd pujant. Aquets dos nombres romans, XX, ompliran un calendari d’activitats amb les portes de la Nova, com sempre, ben obertes.
Durant tot el 2017 es realitzaran diverses activitats, totes elles culturals i festives. Mostrarem documents i imatges d’aquets 2o anys en una exposició, farem un xicotet homenatge a l’escultor Leonardo Borràs, debatrem al voltant del fet muixerenguer, també es concedirà el premi “Muixeranguer d’Or”, veurem una edició especial de “La Figuereta”, i com no, “Muixerola-2017” inclourà una ampla programació amb un temps dedicat a l’esport i a la gastronomia.
Com no pot ser d’una altra manera, a aquests actes estan convidats els més de 700 muixeranguers i muixerangueres que han passat per la Nova des del seu inici a més d’aquelles persones de tots els àmbits que han donat suport sempre al treball que s’ha dut a terme durant tot aquest temps.
Fa dos dècades, un grup de gent va pensar que Algemesí necessitava una colla muixeranguera que sumara homens i dones, xiquetes i xiquets i que, a més de fer muixerangues mantinguera viva la nostra cultura popular. Mans a la feina, el 13 de març de 1997 es va realitzar el primer assaig al carreró de la Plaça Organista Cabanilles, junt a la Capella de la Troballa.
Ens va costar un any de molta insistència per a poder eixir a les processons de la festa major, les de la Mare de Déu de la Salut.
Però durant aquests vint anys, la nostra colla ha anat creixent, ha recorregut tota la mediterrània mostrant el fet muixeranguer, ha organitzat huit setmanes culturals, s’han realitzat menjars tradicionals, s’han recopilat les versions musicals de la melodia “La Muixeranga d’Algemesí”, hem publicat contes o s’han recuperat festes del poble oblidades com ara Carnestoltes o la Foguera de Sant Antoni. Sense pormenoritzar en la trajectòria recorreguda, podem dir que allò que més ompli d’orgull a la nostra colla és el llarg i profitòs treball de normalitzar la presència de tot tipus de persones en les nostres muixerangues.
