Las Provincias, 02-09-2006

LA FESTA D'ALGEMESÍ

Les tres processons de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí dels dies 7 i 8 de septembre són seguides per milers de persones vingudes des de diversos punts de la geografia

REDACCIÓ/ ALGEMESÍ

Algemesí viurà el 7 i 8 de setembre una de les festes més arrelades i importants per als valencians: la Processó de la Mare de Déu de la Salut. La devoció a una imatge mariana s'ha convertit amb el pas dels segles en un referent sobre el qual es fonamenta una processó de danses i músiques única. Tradició, fe i cultura desfilen pels carrers.

Les primeres notícies que es coneixen sobre la celebració d'aquestes tres processons úniques es remunten a l'any 1610, mentre que els historiadors consideren que es va institucionalitzar en 1747, amb la commemoració del quint centenari de la troballa. El ressorgir experimentat en les últimes dècades i el seu innegable valor antropològic la converteixen en una manifestació viva de la cultura valenciana.

Cada 7 i 8 de setembre les processons a la Mare de Déu omplin els carrers de colors que es recreen en la construcció de les torres humanes de la Muixeranga, i la presència de balls com Bastonets, Carxofa, Arquets, Pastoretes, Llauradores i Tornejants. Són les danses i les músiques d'un poble que de generació en generació participa, de forma conscient o inconscient, en la construcció de la festa, en la construcció i desenvolupament de la seua pròpia identitat.

La primera de les tres processons té lloc el 7 de setembre a partir de les 22 hores quan les Muixerangues comencen a alçar les seues torres i comença la coneguda com Processó de les Promeses des de la porta de la Basílica de Sant Jaume, a la plaça Major. La segona processó té lloc el 8 de setembre a partir de les 10 hores. Es coneix com la Processoneta del Matí. Comença a la Capella de la Troballa i en el curt trajecte que condueix el carrer Berca fins la basílica es poden seguir les evolucions de tots els balls. Una processó que reuneix cada any els màxims representants de la vida cultural, social i política valenciana a Algemesí. La Processó de Volta General és la mes llarga de les tres. Comença des de la basílica a les 19:30 hores i finalitza en la mateixa basílica a altres hores de la matinada.

Un dels balls més coneguts i segurament el més representatiu d'Algemesí és la Muixeranga. Es tracta d'un conjunt de quadres plàstics amb una característica música. Sens dubte un dels símbols inequívocs de la festa i de la nostra ciutat. La construcció de torres humanes és una de les tradicions mediterrànies que Algemesí ha conservat viva. Les primeres constatacions documentals situen aquesta manifestació cultural a principis de 1723 a Algemesí. A més d'un ball preliminar de quatre temps en què es membres es posen en dos files, la Muixeranga consisteix en alçar torres humanes entre les què figuren l'Alta, el Pinet i altres modalitats. També els muixeranguers fan figures plàstiques com la Maria, el Guió, l'Altar, l'Aranya o l'Enterrament entre altres.

Els Bastonets és un ball guerrer que apareix en molts pobles valencians. La seua presència a Algemesí està datada des de 1839 i connecta a la festa amb les tradicions més ancestrals de la cultura valenciana. Al so del tabalet i la dolçaina els vuit components del ball escenifiquen una lluita.

La Carxofa té el seu possible origen en la processó del Corpus de València encara que s'ha estés per nombroses poblacions. Aquesta dansa és considerada tradicionalment com la dels teixidors, professió molt present a Algemesí durant el segle XVII. Una variant d'aquest ball són els Arquets, que es van separar en 1988. El Arquets començà a actuar com ball propi en els anys 80. Fins eixe moment formava part de la carxofa i era interpretat per les mateixes xiquetes.

Els xiquets i xiquetes són els protagonistes del ball de Pastoretes. Documentat des de 1834 com a dansa de xiquetes i xiquets és una dansa d'iniciació molt present en molts pobles encara que ja compta amb una bagatge històric rellevant. Les Llauradores o Bolero és el ball més modern de la processó ja que apareix per primera vegada en 1906. És l'única dansa que no va acompanyada per la música de la dolçaina i el tabalet sinó per la secció d'instruments de vent de la banda.

Els Tornejants són, junt amb la Muixeranga, la dansa més emblemàtica. Este singular ball d'orígens guerrers replet de continguts místics posa en evidència les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits pulcrament que juguen amb la gravetat.

Descarregar document de la notícia